Ja no és temps d’admirar
la magrana sangosa
de la copa de vi
que reposa a la mà.

Sostens un cascall buit
com un esclop de fusta
que un dia et va calçar.
Un dit va resseguint
pintura porpra
de llàgrimes en el cristall obert.

El vi, com un pom de flors a la copa.
Eren violes, roselles, clavells.
La flor del vi s’ha esfullat, i s’acopa
el plaer del teu cor. Ja no et queden tanins
a la sang. Va postrant-se el teu cos mentre sopa.