Encara
una vegada
voldria parlar
amb tu
d’ahir,
d’avui i,
per què no?,
també
de demà,
si encara
creiem
d’haver
un demà.

Encara
una vegada
voldria respirar
amb tu
boires
matineres
mentre
lloques marines
pinten
lo cel
d’un desig
de vida.

Encara
una vegada
voldria esperar
amb tu
que les ombres
del sol
al tramont
tapin,
pietoses
los nostres
afanys
i després
deixaré que
els records
s’amarin
de la blanca
pols
del temps.