Canto pel goig que em fa cantar
i perquŔ em prengui qui em voldria;
canto perquŔ no puc servar
tanta de joia a casa mia.

Tota per tots i tal com sˇ,
que d'altra guisa no en sabria;
tota per tots en ma canšˇ
damunt la terra on jo naixia.

Damunt la terra que alša un clam
i esqueixa el vel que l'oprimia,
i a les germanes dˇna un ram
de l'olivera que floria.

Canto, que enlloc del mˇn on fos
cantar com ara no podria!