Viure en un aire ardent on passen ombres mortes,
on un baf de bestiesa omple tots els alens,
on venen, barrejats, de temples sense portes,
els crits de les blasfèmies i el perfum de l’encens.

I el fàstic de sentir insolentment la brama
de paraules sagrades en els llavis dels cucs.
De tenir el cor blaït per un amor en flama
i de callar-lo, en mig de bacanals d’eunucs!



Tan gran era el pecat de la nostra esperança?
Llibertat, clam obscur i etern dels homes muts,
et seguim, orgullós exèrcit de vençuts

amb una rosa al puny de cada llança.
Perquè fou bell combatre amb l’esperit massa alt
I perdre’s, un instant, per un somni inmortal.