Me n'he vingut a morir a Verona
AixÝ com fan nefrats els elefants
Que amb tristos brams i cansament antic
Tornen al lloc de la seva naixenša
Per a morir com al ventre matern
Segons m'ha dit un veÝ que en sap molt.

Ha amanegut un jorn com una vela
Alt com un pi de redonar solar
O detrurer com exemplar xiprer.

Ho miro tot com darrera uns cristalls
Em note el cor molt petit al seu lloc.
Jo he vingut per a morir nomÚs
I veig per tot motius de vida encara.