Joan Manuel Serrat

Blanca, bruna

blanca
bruna
i fina com un pa de mel
-més que una moreta collida al carrer

la seva geniva floria de sang
verge i desvestida
-joliu dolençant

camisa de seda com la lluna al ple
la rosa vermella floria també:

si ahir era poncella ara és mon tresor
-com la satalia cada pit rodó.