Marina Rossell

Cos meu, recorda

Carles Riba a partir d'un poema de Kavafis.

Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar.
No solament els llits on has jagut,
sinˇ tambÚ aquells desigs que per tu
llu´en dins els ulls obertament!
I tremolaven dins Ia veu Śi algun
fortu´t entrebanc els va fer vans.
Ara que tot aix˛ ja sˇn coses passades,
fa gairebÚ l'efecte que tambÚ als desigs
aquells vas ser donat Śah, com llu´en.
Recorda, dins els ulls que se't clavaven:
com tremolaven dins Ia veu, per tu, recorda cos.