Estrofes de crits, de veus,
versos mutilats de flames,
dansa macabra de peus
enfilant-se per les cames.

Negre-vermell, negre-blau,
negre de la matinada;
el negre més negre cau
dins l’anima condemnada.

Colors de tots els colors,
però sense color d’aire:
ofegadors, cremadors,
cridant el crit més cridaire.

A penes si veig no veig
les cares despentinades,
el cossos en safareig,
el suplici de besades.

Són actors exagerats
i han exagerar el drama.
Jo encara tinc més pecats
i amago la meva flama!