A voltes, en llevar-se, l'home sol
sent fred al cor, una dent que el mossega
a causa de no haver sota el llenšol,
durant la nit, un cos per a la brega.

I es mou feixuc, amb la recanša oberta
d'abandonar un lligam que desconeix,
i mira el llit de nou i empalĚlideix,
veient la companyia tan deserta.

Viu amb el pensament alatrencat,
com si tot lĺunivers mudÚs de ruta
i no trobÚs una esfera segura.

I va tot sol i sent nosa al costat:
alg˙ que en el flanc dret se li detura
fent-li present la seva vida eixuta.