Miquel Pujadˇ

L'oda infinita

Tinc una oda comenšada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l'ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai.

Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l'ha represa
amb compÓs molt mÚs segur.

De seguida, amb veu mÚs forta,
m'han sigut dictats nous cants
p'r˛, cada any que el temps s'emporta,
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.

Ja no sÚ com comenšava
ni sÚ com acabarÓ,
perquŔ tinc la pensa esclava
d'una forša que s'esbrava
dictant-me-la sens parar.

I aixÝ sempre, a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllašant la mÓ insegura
crits de goig, planys d'amargura,
himnes d'alta adoraciˇ.

Sols desitjo, per ma gl˛ria,
que, si alg˙ aquesta oda sap,
al moment en quŔ jo moria,
me la digui de mem˛ria
mot per mot, de cap a cap.

Me la digui a cau d'orella
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.

I sabrÚ si en el que penses,
-oh poeta extasiat!-
hi ha un ress˛ de les cadences
de l'ocell d'ales immenses
que nia en l'eternitat.