Joan Margarit

Flors blanques en la boira

Aquest poema l'han interpretat: Xavier Ribalta .

Llenšols grisos de gebre
cobrien els bancals dels ametllers,
per˛ les pluges van venir com mÓscares
i lĺherba va esborrar els miralls del fred.
Lĺaire cÓlid als ulls de lĺhivern
comenšava a mentir a les ales grises
dĺocells errÓtics dins els arbres nus.
En una sola nit de tebiesa
amb la fosca dĺimatges al mirall
es van obrir les flors dels ametllers.
Tu tambÚ vas venir en un temps de fred
i soledat: lĺamor va ser un oratge
damunt del gebre gris. Flors oblidades
escampaven perfum de primavera
en els Ómbits glašats, cÓlida neu
dĺefÝmeres flors blanques. Amb tristesa
les recordo a lĺhivern
que en una sola nit les va glašar.