Carles Duarte

Una nit

Aquest poema l'han interpretat: Pere Vilanova .

S'esvaneix la llum grisa
i aquesta ombra esquinšada
s'arrecera en el somni.

He perdut les mirades:
una joia exaltada
com un riu transparent,
un desig impacient
que m'empeny cap a uns llavis,
una angoixa infinita
que no sÚ mitigar.

Les dibuixa el silenci
amb un traš que em fereix,
inguarible,
al ponent on s'atura l'espera,
serŔ,
sobre un cel de cristall.

Hi netejo els meus ulls
ja envellits
d'unes llÓgrimes blaves.

Hi ha una nit
que vaig nÚixer.

Hi ha una nit
que el teu cos va estimar-me.

I l'oblit
va eixugant el seu rastre.

Tot Ús nu,
sense temps,
quan els astres sorgeixen.