Miquel BaušÓ

El vell mariner

Aquest poema l'han interpretat: LlunÓtiques .

El vell mariner que vaig conŔixer
a l'illa del GÓnguil es curava les ferides
posant els peus dins l'aigua. El mar, jubilˇs,
li pessigollava les cames. El vell mariner
fumava i dins el fum s'hi negaven ventures,
perills, dones, jocs i cassalles, pops enormes,
peixos manta...
Un dia el llevaren del treball i la Mort
com un cranc de cent cames se li arrapÓ al pit.
Es va anar consumint dins una camisa blanca
a la taverna del port excitant somins tendres
amb rom i cassalla.