Maria Ant˛nia SalvÓ

Quietud

Aquest poema l'han interpretat: Oliva trencada .

Ombra de pinar dorment,
amb sol filtrat de migdia.
No corre un alŔ de vent,
que tambÚ sĺensopiria.

De sobte, amb lleu frissament,
una branca sĺestremia...
Era un aucell que hi venia?
Era el sospir dĺun absent?...