Guillem Sansˇ

MÓ al cor

Aquest poema l'han interpretat: Joan Bibiloni .

Tant de temps, caminar tant de temps,
viatjar per la hist˛ria, tenir el cor calent,
tanta gent, estimar la gent
i tenir els ulls tranquils un moment.

Tanta terra, estimar la terra,
quan humida ella escampa les Ónimes al vent;
tant de temps, esperar tant de temps,
que els cors cantin plegats el mateix.

Dibuixem amb les mans,
la distÓncia que es fa
entre l'ona i la pedra,
entre forša i tendresa.

Caminem mÚs enllÓ,
deixarem els records per al demÓ.

Com una canšˇ que no et deixa mai,
com una embranzida de mar i sal,
com un raig d'amor navegant dins l'espai.

Serem vent que bufa lliure
inflant velam
d'un petit i frÓgil vaixell, que Ús la vida.

Serem poesia,
dia rera dia ens anirem, poc a poc,
fent mÚs grans.

Tan valents, serem tan valents,
que ni el mÚs greu destÝ no ens aturarÓ mai;
tant si val, van passant els anys
i ara els dies em semblen mÚs llargs.

Dibuixem amb les mans,
la distÓncia que es fa
entre l'ona i la pedra,
entre forša i tendresa.

Caminem mÚs enllÓ,
deixarem els records per al demÓ,