Carles Duarte

La pell besa la pell

Aquest poema l'han interpretat: Pere Vilanova .

S'atenua la llum.

Al delta l'aire vibra
pel batec d'unes ales,
amb el claqueig dels Ónecs.

S'estronca la suor,
s'obren els llavis
al tast fresc de la sÝndria.

Al laberint dels ulls
hi ha un gest nostÓlgic,
la pell besa la pell
i la tristesa amaina.

Duu el riu, com una barca,
el somni d'unes mans.