Blai Bonet

Lo pus bell catalanesc del món

Aquest poema l'han interpretat: Toti Soler .

Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal·lins, dring de font viva,
aclarissades ombres de l'oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors de I'albó com d'engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,

blaus, espigats espígols, llentrisqueres,
mates enceses, ascanya-rossins,
fua aturada dels cabridencs pins
que s'enfilen amb xiulo a les voreres
d'arran de mar, esmusses carritxeres, escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres...
ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.